Hàbits d’autonomia i càrrecs
EI5
El treball d’hàbits
d’autonomia ja està molt assolit a les
classes d’EI5 però no per això cal treure’n importància, al contrari, les seves
rutines serviran d’exemple als companys més petits. A aquesta edat ja s’ajuden
entre ells i s’adonen de com millorar el resultat de la tasca.
D’altra banda, en
aquestes classes, les rutines es desenvolupen de manera molt àgil i això
permet, mitjançant els càrrecs interaccionar amb els altres nivells.
En la imatge que hem
triat per il·lustrar l’entrada d’avui es poden veure unes nenes de la classe
Virolets d’EI5 acompanyades per la mainadera fent el seu càrrec. Com que són
els grans de l’etapa, els nens i nenes d’EI5 contribieuxen amb el seu
càrrec a fer més fácil la dinámica de
l’Escola. Elles aniran demanant a totes les classes de l’etapa l’assistència
d’alumnes i faran arribar les dades a recepció.
https://plus.google.com/photos/117516591758886625977/albums/6064468708169085297?authkey=CJPSrv6EuNnKMA
Hàbits d’autonomia EI4
El treball d’hàbits d’autonomia
continua sent un pilar bàsic en aquesta etapa. Els nens i les nenes són molt
més autònoms i poden realizar accions més complexes.
En aquesta edat, els nens
són força inquiets i de vegades perden una mica aquest interès gran pel treball
d’hàbits que tenien anteriorment. Fomentar aquest pilar és imprescindible ja
que ajuda a centrar-se i adquirir seguretat. Amb la pràctica de les rutines,
tots aniran estructurant i organitzant el seu pensament i les seves accions i
d’altra banda, aniran adquirint destresa.
El mirall és un element
important per comprobar que la tasca està ben acabada i l’evidència de la feina
ben feta els motiva en aquest projecte.
Hàbits d’autonomia EI3
Una de les primeres activitats
que es desenvolupen a l’Escola és el treball d’hàbits d’autonomia. L’hàbit, o
costum sistematitzat, contribueix a
afavorir tots els aspectes de l’evolució: l’autonomia personal i per tant, la seguretat;
les emocions, per la satisfacció que causa el progrés individual i la tasca
acabada; els valors, per l’esforç i la col·laboració que implica; la
socialització, per la necessitat de compartir, demanar ajuda i oferir-la; la destresa i la coordinació psicomotriu; el
llenguatge, per la necessitat de comunicació…
Podem concloure que les
rutines ens ajudaran en l’adaptació i són impresindibles en aquesta edat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.