dilluns, 29 de setembre de 2014

ELS HÀBITS D'AUTONOMIA




Hàbits d’autonomia i càrrecs EI5
El treball d’hàbits d’autonomia  ja està molt assolit a les classes d’EI5 però no per això cal treure’n importància, al contrari, les seves rutines serviran d’exemple als companys més petits. A aquesta edat ja s’ajuden entre ells i s’adonen de com millorar el resultat de la tasca.
D’altra banda, en aquestes classes, les rutines es desenvolupen de manera molt àgil i això permet, mitjançant els càrrecs interaccionar amb els altres nivells.
En la imatge que hem triat per il·lustrar l’entrada d’avui es poden veure unes nenes de la classe Virolets d’EI5 acompanyades per la mainadera fent el seu càrrec. Com que són els grans de l’etapa, els nens i nenes d’EI5 contribieuxen amb el seu càrrec  a fer més fácil la dinámica de l’Escola. Elles aniran demanant a totes les classes de l’etapa l’assistència d’alumnes i faran arribar les dades a recepció.
https://plus.google.com/photos/117516591758886625977/albums/6064468708169085297?authkey=CJPSrv6EuNnKMA



Hàbits d’autonomia EI4
El treball d’hàbits d’autonomia continua sent un pilar bàsic en aquesta etapa. Els nens i les nenes són molt més autònoms i poden realizar accions més complexes.
En aquesta edat, els nens són força inquiets i de vegades perden una mica aquest interès gran pel treball d’hàbits que tenien anteriorment. Fomentar aquest pilar és imprescindible ja que ajuda a centrar-se i adquirir seguretat. Amb la pràctica de les rutines, tots aniran estructurant i organitzant el seu pensament i les seves accions i d’altra banda, aniran adquirint destresa.
El mirall és un element important per comprobar que la tasca està ben acabada i l’evidència de la feina ben feta els motiva en aquest projecte.



Hàbits d’autonomia EI3
Una de les primeres activitats que es desenvolupen a l’Escola és el treball d’hàbits d’autonomia. L’hàbit, o costum sistematitzat, contribueix  a afavorir tots els aspectes de l’evolució: l’autonomia personal i per tant, la seguretat; les emocions, per la satisfacció que causa el progrés individual i la tasca acabada; els valors, per l’esforç i la col·laboració que implica; la socialització, per la necessitat de compartir, demanar ajuda i oferir-la;  la destresa i la coordinació psicomotriu; el llenguatge, per la necessitat de comunicació…
Podem concloure que les rutines ens ajudaran en l’adaptació i són impresindibles en aquesta edat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.