Per adaptar-se a l'escola, cada infant ha necessitat comprensió, dedicació... i, no ho oblidem, temps. El seu temps. L'adaptació dura un període variable i la característica més important és que cada infant té i ha tingut una resposta única davant la situació que es crea a principi de curs. Per a alguns ha estat un nou espai i, per a gairebé tots, noves persones a qui dirigir-se per sentir-se atès. Cada nen ha tingut unes necessitats molt variades i úniques i els hem ofert el que han necessitat per adaptar-se a la classe, per sentir-se bé i per mostrar-se feliços.
És per això que la manera com cada nen ha reaccionat davant del fet d'anar a l'escola també ha estat diferent: conductes de rebuig com ara plors, alteracions del son o de l'alimentació i una relació dependent de la mestra han estat respostes normals en aquest període, respostes purament emocionals a un 'conflicte' que cada nen ha començat a resoldre per si mateix. El paper de la família i de l'escola no ha de ser evitar aquest conflicte, sinó ajudar a superar-lo. Hem d'entendre que aquestes reaccions són manifestacions normals i hem d'ajudar els infants, amb comprensió i naturalitat, a entendre aquests sentiments i no evitar-los.
La felicitat i el progrés dels nens i les nenes és el resultat de molts factors interrelacionats. L'actitud, la perícia, el compromís i la dedicació dels mestres ha estat clau i està influenciant de forma notable en la qualitat de l'aprenentatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.