Si en el marc del temps de Nadal hi ha una festa alegre i màgica
per excel·lència, aquesta és la festa del Tió. L’objectiu és una il·lusió:
escalfar bé el Tió per fer-lo cagar, inexplicablement, unes sorpreses que, en
el fons, han de ser el menys important.
En canvi, sí que es posa en valor la complicitat i la
col·laboració entre tots per mirar d’aconseguir la satisfacció de la soca
màgica. No n’hi ha hagut prou amb mantenir-lo ben abrigat, cantar-li
cançons, recitar-li poemes i explicar-li contes ni amb l’esforç de
portar-se bé.
Es veu que el Tió vol que nens i mestres s’emocionin plegats i
demana accions conjuntes: més cançons, més poemes... fins i tot la
col·laboració dels Caps de Color que han vingut a posar el seu gra de sorra i
compartir les intencions.
Però no ha estat fins que tots els mestres, per gran sorpresa dels
infants, han ofert al Tió una representació d’un senzill conte que ha acabat
amb una dansa, quan ha esdevingut el punt culminant que definitivament ha
preparat el Tió.
Després d’unes fortes garrotades, finalment el Tió ha obsequiat
tots els presents amb les menges que es prepararan a la cuina pel dinar de
Nadal: el pollastre, les herbes, el torró i les neules... però també uns contes
i uns caramels (una altra excepció en la dieta que ens permeten les festes
nadalenques).
Imatges
Imatges
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.