En
un context social, on la convivència és un valor, la complicitat és una
realitat. Però també ho és el conflicte.
Els
infants fan un procés de socialització gran on passen per diverses fases. En la
primera etapa, absolutament egocèntrica, els companys conviuen amb una mirada
centrada en el jo mateix. A poc a poc, els nens i nenes van prenent consciència
de la realitat de l’entorn i comencen les primeres interaccions quan encara es
perceben com el centre de l’acció.
L’ambivalència
de sentiments és clara: la satisfacció causada per la relació amb el neguit
d’haver de compartir. El conflicte doncs, està assegurat.
Però
aquestes situacions quotidianes de desacords que es van produint contínuament,
requereixen una mirada objectiva i, sobretot, el convenciment que és una
realitat positiva i necessària que cal que succeeixi per tal que els infants
adquireixin recursos i estratègies socials.
El
paper de l’adult referent en aquests moments és clau. Respondre amb
tranquil·litat, manifestar amb proximitat que s’entenen els sentiments dels
protagonistes del conflicte, mediar entre ells amb llenguatge entenedor i arribar
a resolució del desacord tot verbalitzant la conclusió ajudarà els infants a
fer un aprenentatge social.
Molts
són els recursos que en un entorn social es poden utilitzar: contes, exercicis
diversos per relaxar, per conèixer els altres o percebre les seves emocions,
jocs cooperatius... i sobretot el llenguatge, font de comunicació.
En
aquestes imatges es veu un recurs d’aula: un racó creat per a la trobada dels
infants, tant si han entrar en conflicte com si comparteixen complicitats. Tot ajudarà
al procés social que van fent en aquestes edats.
CANVIS.
LA VELLA QUARESMA ENS EXPOSA A CANVIS
Interessant
proposta: un canvi estimulant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.