divendres, 19 de gener de 2018

PROCÉS DE SOCIALITZACIÓ



Si s’observa l’activitat lliure que desenvolupen els nens i nenes en els seus entorns propers, tant interiors com exteriors, és fàcil percebre com ha canviat la manera de relacionar-se des de l’inici de curs. Els més petits han descobert la relació amb els altres i han establert els primers vincles. Juguen junts, de vegades seguint pautes comunes, de vegades simplement compartint un mateix fil conductor, tot triant activitats ben diverses.
Aviat però, han sorgit els primers conflictes derivats de situacions ben simples. Sovint la reacció és instintiva i això no fa més que agreujar el sentiment d’enuig o tristesa que els infants senten. Però els nens i nenes van adquirint a poc a poc recursos i estratègies i malgrat que aquesta realitat s’allarga molt en el temps, el procés de socialització avança. L’adult referent és una figura molt important en aquests  moments ja que la seva resposta, el seu model o el seu acompanyament serà clau per tal que els infants vagin adquirint unes estratègies socials.
Fins que en una fase més madura, els nens i nenes arriben a descobrir el benefici i el plaer de tenir un amic íntim (que no vol dir que sigui el mateix sempre) al mateix temps que és capaç de jugar en grup perquè ja està preparat per acceptar i seguir unes normes pactades.
Però el conflicte no haurà desaparegut. Formarà part de les relacions dels nens i nenes i s’ha de veure com una realitat necessària per a l’aprenentatge social.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.