Des de la
setmana passada, uns alumnes de la classe Mireia de cinquè de Primària
participen i intervenen en la vida de les aules dels més petits, tot
implicant-se en les activitats, col·laborant i sent un referent més. A poc a
poc, s’aniran creant uns llaços afectius que afectaran positivament uns i
altres. Els petits aprenen dels companys grans mentre que els grans s’esforcen
per entendre i adaptar-se a les necessitats dels alumnes més menuts.
Quan acabin
les tres setmanes d’actuació d’aquest grup de mainaders, tots sentiran
aquella ambivalència de sentiments que es produeix quan es té la satisfacció de
sentir-se estimat al mateix temps que la pena de finalitzar una
bona experiència.
Del camí,
el que en queda és un bon aprenentatge!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.