QUARTA CAMA DE LA VELLA QUARESMA

Avui la Vella Quaresma ens ha deixat la sorpresa explicada en una carta que hem trobat al darrera de la cama que havien fet els nens i nenes de les classes Picarol i Del Parc. Per això, després de deir el poema  en Gerard de la classe El Molí han tret la seva quarta cama. En Gerard s’ha esforçat molt i està molt content.

La sorpresa d’avui és molt divertida!  La carta que ens  ha fet diu:

Estimats nens i nenes,

Hi havia una vegada una escola de ratolinets que sempre aprenien i jugaven. Eren molt amics. Però de vegades s’enfadaven amb els altres companys i això els feia posar molt tristos. Un dia van organitzar un berenar: menjarien xocolata desfeta.

Va arribar el dia del berenar i els ratolins es van repartir la xocolata. Tots van fer una fila amb una tassa i l’anaven omplint. Però... quan va arribar l’últim de la fila, mireu què va passar: ja no quedava xocolata.

El pobre ratolinet es va quedar molt trist. Es va pensar que els seus companys no l’estimaven perquè no li havien deixat xocolata per a ell. Estava tan enfadat que va començar a dit coses lletges als altres ratolinets i a fer cops i empentes.

-Què li passa? – deien els altres ratolinets.

Però ell no ho explicava. Estava tan enfadat que no ho volia explicar. I cada vegada estava més trist. Si us ratolinet se li acostava i li preguntava per què estava tan enfadat ell deia:

-Deixa’m!

I els companys es pensaven que el ratolinet ja no els estimava a ells, i estaven també molt tristos. Tothom estava trist.

Fins que una ratolineta va dir amb veu alta i clara:

-Jo em sento molt trista i preocupada perquè el ratonitet no vol parlar amb mi. I em penso que no m’estima. No m’estimes ratolinet?

I quan el ratolí la va sentir es va atrevir a contestar:

-Sou vosaltres que no m’estimeu perquè no m’heu deixat xocolata!

-Oh – van dir tots! No sabíem que ja s’estava acabant. No sabíem que no havia quedat xocolata.

I la ratolineta va dir:

-Per què no li donem tots una mica de la nostra xocolata?

I així ho van fer. Van agafar la tassa del ratolinet i tots n’hi van donar una mica fins que van tenir la tassa pleníssima.

El nostre ratolinet es va sentir molt feliç!Però el que el feia estar més content no era tenir la tassa de xocolata. El que el feia feliç és que s’havia equivocat: Sí que l’estimaven els altres ratolinets! El que passava és que ell no els havia explicat el que pensava. Si ho hagués dit als seus amics no s’hagués posat tan trist, Ni ell ni els seus amics!

Un abraçada!

Vella Quaresma.

Recordeu que l’altre dia vau fer uns jocs, unes activitats i escoltàveu com anava el cor? Recordeu que no sempre va igual? De vegades de pressa, de vegades a poc a poc...

Doncs perquè pugueu veure bé què li passa al cor quan ens movem molt i ens ho passem bé, aquesta setmana organitzarem uns jocs molt divertits que ens faran córrer, riure, saltar i pensar. Organitzarem  UNA GIMCANA per a tothom!!!!