ELS ALUMNES FAN DE MESTRES

A l’escola, per Sant Nicolau, els alumnes de Secundària, de quart d’ESO concretament,  assumeixen el rol dels mestres per un dia any rere any.

Aquest costum s’inspira en la tradició anomenada del “Bisbetó” i permet que els infants més grans assumeixin durant un dia el paper dels adults. S’inicia a l’Edat Mitjana i es manté al llarg dels segles a l’abadia de  Montserrat.

Els valors que aporta aquesta pràctica són lloables. Els alumnes grans entenen la responsabilitat dels seus mestres i en viuen les dificultats quotidianes. Els cal un esforç de responsabilitat i d’empatia que no és gens fàcil. D’altra banda, els petits gaudeixen d’un dia diferent en el qual veuran com a referent un dels seus companys més grans que durant el matí i fins a l’hora de dinar serà el seu mestre.

Malgrat que la interacció a la nostra escola entre grans i petits és una realitat molt habitual, el canvi de  rol crea un escenari diferent. La preparació de la proposta requerirà seguir tot un protocol: assignació de càrrecs, reunions amb els propis professors, reunions amb els mestres dels petits per tal d’anticipar la dinàmica i preveure totes les situacions... en definitiva, tenir el control d’allò que s’esdevindrà.

Les mestres dels més petits però, hi són i no hi són, ja que es mantenen en un segon pla amb discreta proximitat, alerta de les emocions dels més petits que de vegades necessiten el seu referent. D’aquesta manera podran fer de manera objectiva l’avaluació dels “mestres” tot i que els més petits tindran també molt a dir.

Grans i petits hauran crescut durant aquest dia, vivint una experiència intensa que difícilment oblidaran.