PSICOMOTRICITAT
La paraula psicomotricitat ens permet parlar de dos components. D’una banda, el terme “psico” que fa referència a l’activitat psíquica, amb els seus dos paràmetres principals: cognitiu i afectiu, i d’altra banda el terme “motor”, globalment considerat, constitueix la funció motriu i queda expressada a través del moviment.
El desenvolupament psicomotor comença pel pas de l’activitat espontània (que com a precedent té el moviment reflex) a l’activitat voluntària, i continua amb el progressiu enriquiment dels esquemes sensoriomotrius.
La psicomotricitat integra els diferents aspectes de la vida del nen/a: motrius, cognitius, afectius i relacionals.
Dels 0 als 6 anys, cal ajudar el nen perquè descobreixi el seu propi cos, les seves capacitats i possibilitats en els moviments. Cal considerar diferents aspectes com l’esquema corporal, la lateralitat, la coordinació de moviments, les nocions espacials-temporals i els desplaçaments, ja que aquests són els que intervenen decisivament en el desenvolupament psicomotriu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.