A
l’escola, els nens només porten bata en les activitats de plàstica o aquelles
on cal manipular materials que embruten.
Durant
molts anys, per costum s’ha fet servir una peça de roba obsoleta en els nostres
dies. La bata neix en un moment on la roba no es rentava sovint i no pas de
manera fàcil. Reservar-se la roba de taques i brutícia era un objectiu
principal.
Actualment
es valoren altres criteris. La roba es canvia sovint i el que cal treballar és
aprendre a no tacar-se en lloc de protegir-se.
Si
és ben cert que l’acció de posar-se i treure's la bata és un hàbit que ha
format part de la dinàmica diària i educativa de les aules, no és l´única
possibilitat de treballar les rutines. Hi ha altres pràctiques de sempre o molt
més adients a l’actualitat que també permeten aquest entrenament: posar-se les
sabates, enfundar certs estris, posar-se els mitjons...
Cordar
i descordar botons desenvolupa la destresa i la coordinació i per tant és un
exercici del tot beneficiós, però es pot substituir per altres propostes igual
de positives.
Així
doncs, per què usar una peça que molesta i dificulta el moviment, que s’empra
hivern i estiu, independentment de la temperatura i que aparenta una
uniformitat que no és real?
Ara...
fins i tot els fa il·lusió posar-se la bata!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.