IMPREVIST!

... I de cop un soroll molt fort destorba l’activitat de tots els racons de l’escola: l’alarma!

Els alumnes més petits es desconcerten. Alguns s’espanten, alguns es sorprenen i la majoria busquen el contacte visual o la proximitat de la mestra.

• Què passa? Què és aquest soroll?
• És un joc – diu la mestra – Ara jugarem a bombers. La Sra. Sara trucarà als bombers i nosaltres farem veure que hi ha foc i sortirem junts cap al camp d’esports.

La mestra, àgilment però pendent de tots els detalls, reuneix tot el grup i sap què ha de fer. Atén les dificultats amb rapidesa però amb serenitat. Surt de l’aula cap al jardí amb la mirada centrada en el grup i, al mateix temps, en cada infant. Si el seu espai està marcat amb un  punt vermell, sap que ha de deixar els seus alumnes a cura de la mestra que també hi ha a l’aula, o a l’aula del costat, i s’ha d’assegurar que ningú queda en l’entorn assignat. Tots es dirigiran al camp d’esports, confirmaran la presència i s’ubicaran en el lloc marcat.

L’actitud de la mestra, el seu llenguatge corporal, el to de veu, les indicacions clares i simples i la mirada intensa i atenta seran claus en el bon desenvolupament del simulacre d’emergència que cada curs, com ha passat avui, sorprèn tota la comunitat educativa trencant el ritme de l’escola.